D&O – Assegurances de responsabilitat civil per a directius i administradors

L’assegurança de Responsabilitat Civil per a Directius i Administradors, o D&O, és una pòlissa que té com a finalitat protegir el patrimoni personal de consellers, administradors de societats, directors generals, gerents o altres càrrecs equivalents.

Encara que el prenedor de la pòlissa sigui la societat, es cobreix els administradors i directius davant reclamacions de tercers (organismes reguladors, creditors, competidors) o fins i tot davant reclamacions de la pròpia societat que gestionen (empleats i accionistes) derivades de les seves decisions empresarials.

És una pòlissa vàlida tant per a petits comerços com per a grans organitzacions. Una PIME familiar també pot patir reclamacions per temes d’herència o assetjament laboral.

També estan incloses les reclamacions contra cònjuges, consellers i directius retirats, filials i participades.

Cobertures més destacades de l’assegurança de RC per a directius i administradors

L’assegurança de responsabilitat civil per a directius

cobreix les pèrdues que els directius i administradors hagin de pagar en concepte de reclamació i/o investigació formal per danys i perjudicis a tercers, en el desenvolupament de les seves funcions.

Aquesta cobertura protegeix els directius

perquè no hagin de respondre amb el seu patrimoni personal, i els aporta tranquil·litat per exercir les seves funcions directives a la societat. Per això, cada vegada és més habitual que els directius i administradors en requereixin la contractació abans d’assumir un càrrec.

Cobreix les despeses legals i de publicitat

necessàries per a la defensa de manera anticipada, així com les possibles indemnitzacions a les quals hagi de fer front, sempre que no s’hagi demostrat que existeix dol en les seves actuacions, i les despeses de publicitat.

Així mateix cobreix les reclamacions en matèria laboral

que es derivin d’una acció o omissió promoguda per qualsevol empleat de la societat.

Què pot passar perquè s’activi una pòlissa de RC D&O?

Un banc demanda el director general d’una empresa per no comunicar informació rellevant quan van tancar un acord de finançament. El banc va acusar el director general de proporcionar informació enganyosa.
Els directius d’una empresa industrial decideixen ampliar la fàbrica per tenir més capacitat productiva. A causa d’una falta de diligència, els costos d’ampliació van doblar el pressupost inicial presentat als accionistes, i aquests reclamen el perjudici patit per la seva negligència.
Després d’un procés concursal, el jutge dictamina la culpabilitat dels administradors i aquests han de respondre personalment amb el seu patrimoni pels deutes que no quedin satisfets per la massa social.

Quines empreses necessiten una assegurança D&O?

L’error més estès sobre el D&O és pensar que és un producte exclusiu per a grans empreses cotitzades. La realitat del mercat assegurador espanyol contradiu aquesta percepció de manera clara: la majoria de reclamacions contra administradors a Espanya afecten pimes, societats familiars i empreses de mida mitjana.

Qualsevol empresa amb un òrgan d’administració formal hauria d’avaluar el D&O. A la pràctica, és especialment rellevant en aquests casos:

Empreses amb socis o accionistes externs: l’entrada d’un inversor o l’existència de socis que no participen en la gestió diària augmenta la probabilitat que una decisió dels administradors sigui qüestionada.
Empreses amb finançament bancari: els administradors d’empreses amb deute significatiu poden ser reclamats personalment per les entitats financeres si consideren que se’ls va ocultar informació rellevant en el moment de la concessió del crèdit.
Empreses familiars amb diversos hereus: els conflictes successoris i les disputes entre branques familiars són una de les fonts més freqüents de reclamació contra administradors a Espanya.
Empreses en procés de creixement o reestructuració: les decisions preses en moments de canvi —ampliacions de capital, fusions, desinversions— són les més exposades a ser qüestionades a posteriori.
Empreses amb empleats: les reclamacions en matèria laboral contra administradors —acomiadaments improcedents, assetjament, discriminació— estan cobertes pel D&O i són més freqüents del que es pensa.

Què no cobreix l’assegurança D&O?

Conèixer les exclusions és tan important com conèixer les cobertures. L’assegurança D&O estàndard no cobreix:

Les reclamacions en què es demostri dol o frau per part de l’assegurat. Si un tribunal constata que l’administrador va actuar amb mala fe deliberada, la cobertura no s’aplica.
Les multes i sancions de caràcter punitiu imposades per organismes reguladors, tot i que sí que es cobreixen les despeses de defensa en els procediments que les generen.
Els danys físics o materials directes que no siguin conseqüència d’una decisió de gestió.
Les reclamacions relacionades amb situacions conegudes abans de contractar la pòlissa: si l’empresa ja té un litigi en curs en el moment de contractar el D&O, aquest sinistre no quedarà cobert.

Aquest últim punt té una implicació pràctica important: el D&O és més eficaç quan es contracta de manera preventiva, no quan ja hi ha problemes a l’horitzó. Una empresa que espera tenir dificultats per contractar l’assegurança pot trobar-se que les exclusions per situacions preexistents deixen sense cobertura exactament els riscos que volia protegir.

Com es determina el límit assegurat adequat?

El límit assegurat —l’import màxim que l’asseguradora pagarà en cas de sinistre— és un dels paràmetres més importants de la pòlissa i un dels més difícils de calibrar sense experiència en el mercat.

Un límit insuficient pot deixar l’administrador desprotegit en un sinistre de certa entitat. Els factors que determinen el límit adequat per a cada empresa inclouen: el volum de facturació i la mida de la plantilla, la complexitat de l’estructura societària, l’existència de finançament bancari o d’inversors externs, el sector d’activitat i la seva exposició reguladora, i l’historial de conflictes societaris o laborals de l’empresa.

A Oller Brokers analitzem el perfil de risc de cada empresa abans de recomanar un límit, sense partir de xifres estàndard que no tenen en compte la realitat de cada negoci. La prima del D&O per a una pime de mida mitjana és, en la majoria dels casos, significativament més baixa del que els administradors esperen: la relació entre cost i risc cobert fa que sigui una de les decisions asseguradores amb millor relació preu-valor per a qualsevol càrrec directiu.